Caixeta bonica
i de bon parèixer;
cap de fuster
no l`ha poguda fer.
La nou
***
Tres vestits m´has de llevar,
abans d´arribar-me a la pell:
el primer, punxant-te els dits;
el segon, foc encenent;
el tercer, que és la camisa,
amb un punt me l´hauràs tret.
La castanya
***
Tinc cap i no tinc peus,
i fuges quan em veus.
La serp
***
Cent donzelles en un camp
totes vestides de blanc.
Les cebes
***
Una cosa com un gorrí
que té pèls en el florí.
La xufa
***
Un corral ple de gent
toques toques i ningú ho sent.
El cementari
***
Poteta amunt,
poteta avall,
cau del cel
i no es fa mal.
La tortuga
***
Una cosa redona com un garbell
i llarga com un budell.
El pou
***
Un galant enamorat
que sempre diu la veritat
i això que mai no ha parlat.
L´espill
***
Naix fora,
es fica a casa
i menja a taula.
La mosca
***
Una caseta
amb quatre cantons
i una velleta
cantant dins cançons.
La gàbia
***
Dos germanets
ben igualets;
quan són vellets,
obrin els ullets.
Els calcetins
***
No té cames i camina
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
El caragol
***
De dia, trota que trota
i, de nit, obri la bocota.
La sabata
***
No sóc rei i duc corona,
i, a cavall, no he cavalcat,
però, de nit i de dia,
puc gastar la fantasia
de dur els esperons posats.
El gall
***
Una cosa xicoteta
tota plena de carneta
El didal
***
A molts vestix i no és sastre,
i alimenta a molts també.
I, encara que algú el maltracte,
no en diu mal, sempre diu bé.
L´ovella
***
Una cosa redona com un plat.
Xip-xap, ja s´ha amagat.
La lluna
***
Un palet molt plantadet
que damunt la caboteta
té un mosquitet.
La lletra i
***
Molta gent per un camí
i no fan pols ni remolí.
Les formigues
***
¿Què va passar a València el dia 15 d´agost de l´any
1475, de les quatre a les cinc de la vesprada?
Una hora
***
Brunz quan va pel cel,
i és ella qui ens fa la mel.
La abella
Web Laura 
He entrat a aquesta pàgina per fer un treball de valencià, i m’an encantat les endevinalles!!
Feia molt que no entrava en la meua pàgina web. Gràcies per la teua amabilitat, espere haver-te sigut d’ajuda. Una salutació.
Y perque es l’espill graciees! 🙂
L’espill no diu mai cap mentida, és sincer, encara que ens pese 🙂
La de l´espill també és bonissssima!
La saviesa popular que inventiva tan enorme té.
Que poètica l´endevinalla de les cebes, m´encanta!! jeje.
Les endevinalles son part de la nostra cultura oral i formen també part de la nostra personalitat com a valencians. I a més és un bonic joc comunicatiu.M´agradat molt esta entrada, Laura.¡¡¡Enhorabona!!!Molts, molts besets.